Col.labora
La Constitució, textualment, diu que tots els ciutadans “tenen dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions i càrrecs públics”. Però com ja suposem que quan es va fer la Constitució ja sabien que no voldrien complir amb la totalitat d’aquesta frase sense perdre el control dels càrrecs públics, van afegir unes paraules per assegurar-se de que podrien incomplir quan volguessin aquest dret bàsic. I la frase va quedar així:
“Art.23.2. Així, [tots els ciutadans] tenen dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que marquin les Lleis.”
Treballant dins un partit aquesta frase fa riure, us expliquem el perquè.
Sovint parlem o sentim a parlar de que la llei electoral s’hauria de modificar per a què fos més justa per a tots i que no ens portés a un bipartidisme. I sempre que surt aquesta conversa es parla de la Llei d’Hondt, sempre amb una mica de dubtes sobre com funciona i com realment afecta aquesta en el repartiment d’escons. Suposem que la complexitat de la fórmula i el desconeixement del perquè del seu ús fa que l’aparició de falsos mites sigui prolífica. Aquí en marquem alguns.
És curiós la quantitat de falsos mites que corren sobre el vot en blanc i com es multipliquen. La raó principal és perquè cada cop més gent tria aquesta opció com a eina de protesta sense saber si aquesta és una bona forma de queixar-se. Amb aquesta sèrie de falsos mites intentarem desvetllar uns quants dubtes.
Aquest gener una modificació de la llei electoral va fer canviar les coses per a molts partits. A partir d’ara qualsevol partit que no tingués representació al Congrés o al Senat hauria de demanar el 0,1 de firmes del cens per a poder-se presentar a les eleccions. Donaven 20 dies per a aconseguir-les. Els motius que van donar van ser uns quants, i intentarem veure fins a quin punt hi ha raó en ells.