Que CiU obtingui majoria absoluta… no és el que més il·lusió em faria.
Que PSC aixequi el cap amb la bandera del federalisme… no és el que més il·lusió em faria.
Que PP demostri que els catalans també són espanyols… no és el que més il·lusió em faria…
Que ICV aconsegueixi més diputats per seguir anant sempre en contra de tot… no és el que més il·lusió em faria.
Que ERC recuperi les forces perdudes per aconseguir la independència… no és el que més il·lusió em faria.
Que C’s es consolidi dins el parlament fent més soroll que feina… no és el que més il·lusió em faria.
Que SI aguanti dins de la cambra sense Laporta… no és el que més il·lusió em faria.
Que la CUP entri a formar part d’un parlament autonòmic… no és el que més il·lusió em faria.
Que PxC digui «allò que molts pensem, però que no volem dir…» no és el que més il·lusió em faria.
Que Pirates abordin el parlament amb espases i rom… no és el que més il·lusió em faria.
Que PACMA defensi els animals en un lloc on en prou feines es defensen les persones… no és el que més il·lusió em faria.
El que més il·lusió em faria…
És veure una cadira buida durant quatre anys al parlament.
Estalviar-nos el sou d’aquest diputat* i les subvencions d’aquest partit**.
Fer veure el meu descontent a tota la classe política.
Per això, el 25N agafaré la papereta d’Escons en Blanc, la posaré dins el sobre, i m’afegiré a la revolució de les cadires buides!
* Sou base diputat estàndard: entre 37.000 i 40.000€ anuals
** Imports de les subvencions per les eleccions de 2012: 16.101,60€ per cada escó obtingut, 0,61€ per vot si s’obtenen escons, 0,17€ per a cada elector de circumscripció electoral.
Escrit per Roger Panadès el 20 de novembre de 2012 en motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya.
