Aquest gener una modificació de la llei electoral va fer canviar les coses per a molts partits. A partir d’ara qualsevol partit que no tingués representació al Congrés o al Senat hauria de demanar el 0,1 de firmes del cens per a poder-se presentar a les eleccions. Donaven 20 dies per a aconseguir-les. Els motius que van donar van ser uns quants, i intentarem veure fins a quin punt hi ha raó en ells.
Fals mite 1: Ho fan per impedir que algú faci servir un partit per aconseguir dades del cens
A veure, qui pot voler el cens de tot un país? Està clar que el colmado de sota de casa no ho necessita per a res, o sigui, que estaríem parlant de grans empreses disposades a gastar-se un gran dineral amb publicitat. Realment creuen que una empresa així no pot crear un partit polític (250 €) i pagar a unes persones per recollir firmes durant 20 dies? O presentar-se a les municipals o autonòmiques, on et donen el cens sense demanar-te firmes?
Probablement aquest no és el motiu real.
Fals mite 2: És per reduir la despesa en paperetes
Aquest any, amb aquesta nova llei, han apartat uns 30 o 40 partits i han aconseguit un estalvi de 850.000 € en paperetes. Aquest estalvi inclou una reducció d’impressions de paperetes dels partits que si que han aconseguit les firmes. Tot i això, els grans partits tornaran a demanar diners per a fer correu massiu a totes les cases i enviar, evidentment les seves paperetes. Paperetes que paguem nosaltres en forma de subvenció a partits polítics. A part, els partits es gastaran uns 60 M € en campanya. Però evidentment, la reducció la decideixen fer per els de baix. Que no falti.
Seguim pensant, doncs, que aquest tampoc és el motiu real.
Fals mite 3: Tots som iguals davant la llei.
Quan va sortir aquesta llei, molts partits vam interposar recursos o cartes al defensor del poble al·legant que aquesta llei discriminava i incomplia el principi d’igualtat davant la llei que marcava la constitució. La resposta va ser clara: Aquesta llei no era discriminatòria ja que les firmes les havien de demanar tots els partits polítics que no tinguessin representació. O sigui, que no ens discriminava entre els discriminats, sinó només entre partits grans i petits.
Conclusions:
És evident que existeix un gran problema amb la gran quantitat de partits a Espanya i amb la despesa electoral, però potser hauríem de buscar altres formes per solucionar el problema. Eliminar partits que ja no funcionen des de fa anys, demanar firmes a partits de nova creació i no permetre que tres persones amb 250 € puguin fer-ne un, implementar sistemes de votació electrònics que eliminin les paperetes, limitar l’àmbit d’acció de partits i modificar les lleis depenent de si és un partit local, autonòmic o nacional o eliminar la subvenció per a enviament propaganda electoral serien algunes coses que es podrien fer.
El que buscava aquesta reforma era impedir i eliminar a molts partits, cosa que han aconseguit.
