En 2019 van tornar les municipals, i amb aquesta convocatòria apareix el repte de posar a prova la confiança en les cadires buides de Foixà. Arribats a aquest punt en la trajectòria d’Escons en Blanc, la motivació d’aconseguir cadires buides en unes eleccions municipals estava satisfeta. Per tant 2019 no era una any per a demostrar si el projecte tenia aplicació real o no, o si només es tractava d’una utopia.
Ja en convocatòries anteriors s’havia aconseguit mantenir la posició a Foixà repetint les primeres cadires buides de 2011, per tant l’objectiu no era realment deixar de nou buides aquestes cadires. En realitat es tractava de comprovar si la gent que havia donat suport a l’eina d’Escons en Blanc continuava entenent útil el seu ús, el que es posava damunt de la taula era en realitat el veritable propòsit del projecte. Demostrar la necessitat d’un vot que deixi buides les cadires que aconsegueixi com a mode de protesta i de pressió.
Les cadires buides funcionen
Un programa electoral no és més que una declaració d’intencions, no constitueix un contracte ni una obligació legal que lligui a votant i ‘votat’ (permeti’s la llicència). Al mateix temps i paradoxalment, és el document en el qual totes dues parts justifiquen el seu contracte amb el vot. Uns perquè confien que el promès es complirà i els altres perquè esperen que l’ofert sigui la solució, almenys en part, a les demandes dels primers.
El resultat va ser la prova que finalment demostrava com una eina apolítica pot ser mitjà d’expressió per a diferents sensibilitats
Resultats electorals de les Municipals 2019 a Foixà (Girona)
Escons en Blanc ja havia confirmat el seu programa en dues ocasions, en sengles convocatòries municipals. Per tant no es tractava de saber si el programa electoral d’un únic punt s’anava o no a complir, la pregunta que ara tocava fer era “És d’utilitat per al votant?”. Aquesta és la pregunta que es respondria en les urnes en les eleccions municipals de 2019, si després de 8 anys deixant cadires buides el votant continuava pensant que l’eina que presentava Escons en Blanc li servia com a forma de vot, de protesta o senzillament d’expressió.
El resultat va ser la prova que finalment demostrava com una eina apolítica pot ser mitjà d’expressió per a diferents sensibilitats. No sols es va rebre suport per part del votant, va aconseguir fer créixer la participació i retirar confiança a la candidatura que en solitari estava gestionant el consistori. Desmuntava aquest credo tan gastat de “la participació beneficia als partits”, no tenia perquè ser així.
Per tant podem afirmar que Escons en Blanc no és només un mecanisme necessari per a moments puntuals de mala gestió, també serveix per a donar veu als quals no volen donar suport a cap proposta i al mateix temps traslladar aquesta opinió de manera directa i inqüestionable al sistema.
És en definitiva la resposta a com usar un principi democràtic arraconat pel mantra del “menys dolent” o el “vot útil”. El vot crític, el vot protesta que demanda precisament tot això que els partits polítics no són capaços d’aportar, es pot implementar en la figura de cadires buides.